La prensa dice

31 ago
2011

Reseña de "Mi planta de naranja lima" en Time Out

Mi planta de naranja lima

Por Jordi Nopca

Traduïda a 32 llegües i best-seller des que va ser publicada a l’any 1968. Adaptada al cinema i a la televisió (dues telenovel·les). Lectura obligatòria a les escoles brasileres des de fa cursos i cursos. Mi planta de naranja lima, novel·la de gran fortuna comercial i amb capacitat de seguir captivant generacions successives de lectors escampats per tot el món, igual que ha passat amb fenòmens com Pippi calcesllargues, d’Astrid Lindgren, Pinotxo, de C arlo Collodi o El petit príncep, d’Antoine de Saint-Exupéry.

Més enllà de la tendresa i la ingenuïtat imaginativa que salpebra les pàgines de Mi planta de naranja lima, l’aportació genuïna del seu autor, José Mauro de Vasconcelos (Bangú, 1920-Sao Paulo, 1984) és l’ambient de pobresa extrema en que els personatges del llibre viuen. El petit Zezé està predestinat des del primer capítol a convertir-se en "el sol" i a tenir "totes les estrelles brillant al voltant". Molt abans que aixó passés -molt abans que l’ alter ego de l’autor superés les condicions adverses en què va créixer a traves de l’escriptura-, el nen de cinc anys observa els germans, es compadeix del pare, a l’atur des de fa massa temps, fa petites apostes amb el tiet Edmundo i passa l’estona inventant-se zoos, transformant mitges foradades en serps amenaçadores i parlant amb el minúscul taronger que s’aixeca en un racó del terreny on la família de Zezé s’acaba d’instal·lar. Escrita amb voluntat d’emocionar i capacitat per aconseguir-ho, com passa en els capítols dedicats al sopar de Nadal o al dia que reparteixen regals per als pobres, Mi planta de naranja lima retrata un món ple de misèria, sense dramatisme i potser amb un punt d’autocomplaença, herència dels records personals de l’autor.

Time Out