La prensa dice

26 jun
2011

Reseña de "Mi abuelo llegó esquiando" en Time Out

Mi abuelo llegó esquiando

Per Marina Espasa

Visca! Un altre llibre finlandès traduït! Els qui som addictes a l’humor absurd d’Arto Paasilinna –autor que aquí es va donar a conèixer amb El moliner udolaire (Edicions 62, 2004)– o a les pel·lícules d’Aki Kaurismäki ens freguem les mans quan veiem que arriba un altre autor del país del Pare Noel, i ja em perdonaran la metàfora, però és que, amb un títol així, era molt fàcil establir-hi relacions.

En trineu o esquiant, la qüestió és que els avantpassats del protagonista es van desplaçar des de Rússia fins a Finlàndia a principis de segle, i després van començar a esclatar guerres mundials, la guerra de continuació entre Finlàndia i Rússia, i persecucions de jueus (atencióal relat d’una visita de Himmler a Finlàndia, on el van rebre amb els braços oberts). Tot plegat, lluites fratricides i batalles infinites sobre el gel i sota la neu. Gran part de la gràcia del llibre rau en el personatge de Benno, un avi molt baixet i que tocava la corneta: què més vol un escriptor per construir un personatge com cal? Que sigui jueu? Vinga, concedim-li-ho també, i així tindrem minoria religiosa, persecució històrica i, com que els jueus són els reis de l’humor, fins i tot un episodi de circumcisió delirant en ple bombardeig d’Hèlsinki.

En Benno és certament algú especial, i aquest llibre, també. Està construït a partir de capítols que semblen relats independents fins que es demostra el contrari: tot lliga, tot s’hi val, la figura d’en Benno, la del pare Salman –un contrabandista– o la del fill Arje, el pare de qui ens narra la història.

Vivim aventures de trinxera a la guerra fino-russa, i patim amb les dones de la família quan han d’empaquetar a corre-cuita els coberts de plata per fugir cap a Suècia per por dels alemanys.

El nostre episodi preferit: el d’en Benno passejant amb el seu nét agafat de la mà per Hèlsinki, i mantenint una discussió hilarant amb una revisora de tramvia a qui aconsegueix convèncer que ell seguirà fumant el seu cigar, i el nét no pagarà el bitllet, amb una lògica –i una cara dura– insuperables. Tots els episodis junts, i desordenats a consciència com ho estan, són els qui configuren la personalitat del narrador, de la mateixa manera que un seguit de pedaços dels nostres avantpassats ens fan de peu, de mà, o de cama. Som història amb potes, ve a dir-nos Katz.

Canònic però inèdit (fins ara)
Nascut el 1938, és un dels escriptors canònics de Finlàndia (l’any 2009 va rebre el Premi Nacional de Literatura), i aquest avi esquiador va representar el seu debut, el 1969, la novel·la que el va fer famós i que des d’aleshores havia estat traduïda a moltes llengües, però que encara mai no havia creuat els Pirineus, ni tan sols esquiant! Aquí, que ens interessa tant això de les minories i les nacionalitats que es claven cops de colze entre si per mirar de sobreviure, un llibre on surten tàrtars, ucraïnesos, calmucs, àvars i ossetes (d’Ossètia), a més dels clàssics russos, finesos, alemanys i polonesos, per força ha de funcionar com un imant per als lectors.

Mi abuelo llegó esquiando podria ser un dels llibres de l’estiu, encara que a la coberta hi hagi el dibuix –preciós– d’un esquiador que sembla que porti espardenyes de set vetes. És divertit, agut, tendre i absurd, i tot això, en poc més de dues-centes pàgines. Per què en volem més?

Time Out